Presentació i objectius
Els congressos internacionals de Molinologia, que l'ACEM promou d’ençà de fa dues dècades, són el referent estatal en l’estudi dels molins i dels ginys tradicionals. Les actes d’aquests congressos posen de manifest els importants valors històrics, arquitectònics, tècnics, estètics, paisatgístics, socials i simbòlics d’aquests béns.
El Congrés Internacional de Molinologia neix amb la voluntat d'unir sinergies a nivell internacional, per valorar aquest patrimoni des d’una perspectiva multidisciplinària.
Ponències
Si no vas poder assistir XI Congrés Internacional de Molinologia celebrat a Mallorca el passat octubre de 2018 o vols veure les ponències de nou ja estan disponibles al nostre web!
Llibre d'actes del IV Congrés Internacional de Molinologia vol. 1 Part 1
Els molins de Galatzó tornen a moldre
(26/04/2021)
- Departament de Presidència / Comunicació i Premsa
Aquest conjunt patrimonial torna a funcionar gràcies a la col•laboració del Consell i l’Ajuntament de Calvià.
La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, la vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, i el batle de l’Ajuntament de Calvià, Alfonso Rodríguez Badal, han visitat avui els molins fariners de la finca pública de Galatzó, que la institució insular ha restaurat en col•laboració amb el consistori calvianer.
Durant la visita, s’ha obert el pas de l’aigua del safareig perquè, a través de la sínia, també restaurada, pugui arribar al molí i fer-lo funcionar per moldre gra i convertir-lo en farina. Així, els assistents han pogut veure els resultats de la feina feta per la brigada de Patrimoni, tant per la secció de picapedrers com del taller, on s’ha recuperat part de la maquinària del molins.
«És un dia especial, perquè recuperam un patrimoni molt valuós de la finca emblemàtica de Galatzó, però també perquè coincideix amb el desè aniversari de la declaració de la serra de Tramuntana patrimoni de la humanitat» ha expressat la presidenta Cladera. «Una finca en què, des del Consell, en col•laboració amb l’Ajuntament de Calvià, hem fet un esforç per recuperar, investigar i divulgar els molins hidràulics i, d’altra banda, construïm el primer refugi que trobarem a la Ruta de Pedra en Sec».
De fet, el batle de Calvià, Alfonso Rodríguez Badal, ha volgut destacar les inversions que s’estan fent a la finca, amb la implicació d’altres administracions com el Consell, «fonamentals perquè permeten recuperar els valors naturals i històrics, i, a la vegada, donar a conèixer la riquesa del Calvià interior».
La vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, ha explicat que és la primera vegada que es restaura un conjunt molinar com aquest i ha destacat que s’ha fet amb materials i tècniques tradicionals amb l’objectiu que el resultat sigui el més semblant possible a l’original. A més, en el cas de la maquinària reconstruïda, també s’ha respectat la fusta usada originalment en la construcció d’aquests mecanismes.
Busquets ha afegit que, per difondre tant la feina feta com la importància del nostre patrimoni, s’han elaborat uns panells informatius en què s’explica el funcionament dels molins i també les tasques de restauració, un vídeo i material per dur a terme itineraris guiats per a escolars de primària i ESO.
El projecte ha consistit en la restauració del conjunt molinar i la reconstrucció de la maquinària del molí de baix, amb la finalitat de tornar-lo a posar en funcionament.
És tot un conjunt ideat de manera que els molins s’abastien de l’aigua de la font des Ratxó, ubicada dins el terme municipal de Puigpunyent. L’aigua era conduïda fins al safareig dels molins per una síquia, d’una llargada aproximada de 2 quilòmetres. Des del safareig, l’aigua és conduïda fins al cup del primer molí per una canal elevada. L’aigua cau dins el cacau d’aquest primer molí i, per una síquia, és conduïda al segon molí.
S’han reconstruït la maquinària superior (tremuja, petxes i riscla en fusta de sapí vell, filoseta amb ullastre) i la inferior (rodet compost per l’arbre fabricat en fusta d’ametler i els 24 àleps o culleres fetes amb fusta d’ullastre) i el banc, fabricat amb fusta d’ametler.
L’Ajuntament de Calvià s’ha fet càrrec dels materials i d’altres despeses corresponents a la restauració dels molins, mentre que el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, a través de la Direcció Insular de Patrimoni, s’ha fet càrrec del projecte de restauració i de la direcció i execució de les obres. El cost de la restauració ha estat de 143.748 €, dels quals l’Ajuntament n’ha aportat 36.953 € i el Consell 106.795 €.