Presentación y objetivos
Los congresos internacionales de molinología, que la ACEM promueve desde hace dos décadas, son el referente estatal en el estudio de los molinos y de los ingenios tradicionales. Las actas de estos congresos ponen de manifiesto los importantes valores históricos, arquitectónicos, técnicos, estéticos, paisajísticos, sociales y simbólicos de estos bienes.
El Congreso Internacional de Molinología nace con la voluntad de unir sinergias a nivel internacional, para poner en valor este patrimonio desde una perspectiva multidisciplinaria.
Ponencias
Si no pudiste asistir XI Congreso Internacional de Molinología celebrado en Mallorca el pasado octubre de 2018 o quieres ver las ponencias de nuevo, ¡ya están disponibles en nuestra web!
Libro de actas del IV Congreso Internacional de Molinología vol. 1 Parte 1
Patrimoni exposa la cultura oral vinculada al camp del Pla de Sant Jordi
(03/04/2021)
- Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística / Comunicació i Premsa
La mostra, que s’ha fet en col·laboració amb Catalunya i Occitània, romandrà oberta fins al 30 d’abril
La Direcció Insular de Patrimoni obre avui al públic al Liceu de Sant Jordi l’exposició «La cultura oral dels paisatges culturals agraris de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània», fruit d’un projecte col·laboratiu entre Mallorca, Catalunya i Occitània per documentar, posar en valor i donar a conèixer, a través de les veus de les persones que en són protagonistes, els oficis tradicionals lligats als processos de transformació paisatgística dels tres espais elegits: el Pla de Sant Jordi, a Mallorca; el Priorat, a Catalunya i el Rayon de Rocafort (Larzac-Nord) a Occitània.
Durant la presentació, la consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, ha destacat que el projecte s’ha fet amb la voluntat de “recuperar tot allò relacionat amb oficis tradicionals de la zona, des del llenguatge específic fins a les tasques relacionades, per a conservar-lo com a patrimoni propi per a generacions futures”.
L’exposició consta de 12 plafons (tipus rollup) en què es mostren imatges històriques i actuals dels territoris esmentats, explicacions sobre els oficis tradicionals, així com les principals conclusions d’aquest projecte, sobretot pel que fa a la memòria, supervivència i recuperació d’aquests oficis tradicionals. A més, s’ha complementat amb dues de les pales d’un molí de vent d’extracció d’aigua, 2 peces de marès i una bala d’alfals sec.
La coordinadora del projecte, Aina Serrano, ha explicat que en el cas de Mallorca, i a partir de les entrevistes efectuades s’han generat fitxes dels oficis desenvolupats al Pla de Sant Jordi com ara horticultor/a, vaquer, trencador/a de marès, constructor i reparador de molins.
En el cas de Mallorca s'ha dut a terme el buidatge de tota la documentació bibliogràfica refent al Pla de Sant Jordi (monografies i publicacions periòdiques). Així mateix, s'ha recercat tota la cartografia publicada, amb la finalitat d'observar quina ha estat l'evolució urbanística del paisatge objecte d'aquest projecte. I per últim, s’ha consultat el fons fotogràfic de Francesc Caimari (dècada de 1960) i algunes fotografies cedides per Miquela Sagrera i Margalida Rigo. A més, s’han enregistrat 12 entrevistes a homes i dones vinculats a la història de Sant Jordi com ara l’historiador Tomeu Carrió; el filòleg Dídac Martorell; Pep Capellà, el darrer constructor de molins que s’ha pogut localitzar; els hortolans Francisca Amengual, Pep Palou, Antònia Seguí i Rafel Barceló; Miquela Segrera, filla de trencadors de marès; Martí Salvà i Francisco Vic, trencadors de marès; Gori Cuellar, ferrer i restaurador de molins; i Miquel Ramis, fill i nét de reparadors de molins que actualment s’hi dedica.
Els socis de la Unitat de la Unitat del patrimoni historicoindustrial del Consell en aquest projecte són l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), en col·laboració de l'associació PRIORITAT, a Catalunya, i l’Ajuntament de Roquefort-sur-Soulzon, a través de l’entitat “Le Saloir”, per part d’ Occitània. Així, la mostra també permet conèixer detalls dels altres dos territoris i els seus oficis. El paisatge agrari elegit pel soci de Catalunya és el Priorat, comarca del sud de Catalunya situada entre les terres de l’Ebre i el camp de Tarragona. I per últim, Occitània ens porta al territori del Rayon, concretament a Rocafort, paisatge que ha evolucionat marcat per les mutacions del sistema formatger de Rocafort.
El Pla de Sant Jordi
En el cas de Mallorca el paisatge agrari elegit és el Pla de Sant Jordi. Aquesta zona de Palma, antigament anomenada Prat de Sant Jordi o Prat d’en Catí, és un area d’aproximadament 55 km2, situada a l’est de la ciutat de Palma.
Fins a la meitat del segle xix , gairebé tota la zona era un salobrar amb tres espais pantanosos permanents: s’Estany Blanc, Es Botxar de Son Mosson i sa Bassa d’en Vidrier. A partir de 1850 es considera pràcticament dessecat tot el Prat de Sant Jordi, el que permet un aprofitament agrícola intensiu de les noves terres que havien quedat al descobert.
A principis del segle xx, els principals cultius són les hortalisses −el Pla de Sant Jordi fou anomenat el rebost de Palma− i els farratges per un gran contingent de vaques lleteres de raça frisona.
Un dels protagonistes d’aquesta esplendor agrícola és el molí de vent d’extracció d’aigua. L’enginyer Paul Bouvij, l’any 1847, usà aquest enginy per afavorir les tasques de dessecament del Prat de Sant Jordi. Segons les dades de què disposam, l’arxiduc Lluís Salvador calcula que l’any 1872 ja hi ha instal·lats a Mallorca 57 molins de vent d’extracció d’aigua, 36 dels quals són al Pla de Sant Jordi.
Actualment, al Pla de Sant Jordi ha minvat considerablement l’espai agrari, a causa principalment de la construcció de les grans infraestructures que donen servei al municipi de Palma i a tota l’illa. Tots aquests factors han configurat un espai en el qual els elements patrimonials, tant arquitectònics, tècnics i/o paisatgístics, estan greument afectats.
